Come, reza, bosteza.

11 01 2011

 

Tenia moltes ganes de veure aquesta pel·lícula, sobre tot pel tàndem Roberts/Bardem, i amb prou feines he arribat al final sense adormir-me.

Es tracta de l’adaptació a la gran pantalla de la novel·la homònima de l’Elizabeth Gilbert. Una altra més que típica història de la dòna perfecta amb una vida suposadament perfecta que, de cop i volta s’adona que malgrat tot, no és feliç. Una revelació que porta a la protagonista novaiorquesa a deixar-ho tot i fugir una temporada a Italia, India i Bali per trobar d’una vegada per totes la pau interior i el seu lloc al món.

La veritat es que la historia comença bastant bé, fins i tot amb algunes pinzellades d’humor, però es converteix en una espera d’acció constant. Sembla que l’argument s’encalli, sobretot a l’India, però continues amb l’esperança que en Bardem aparegui i ho solucioni tot. Doncs no, ja que el que entra en acció és una versió desnatada del Juan Antonio de Vicky, Cristina, Barcelona.

Qualificació: peli de migdiada


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: