Adéu TheMacRats

Si, amics. Això és un comiat.

TheMacRats tanca les portes. El motiu? Molt simple: ja no em bé de gust parlar d’Apple i, per tant, aquest bloc perd molt sentit.

Però no patiu. Sempre que es tanca un porta s’obre una finestra. Segueixo tenit inquietuds per compartir amb tots vosaltres, però ho faré amb un altre bloc, partint de zero i amb més motivació que mai.

Les Autoritats Sanitàries és el nom triat. Que no us extranyi el títol, al cap i a la fi un bloc és per recomenar, criticar, advertir i comrpartir.

No vull tancar la bitàcora sense agraïr de tot cor a TOTS i TOTES els que m’heu donat suport des del primer post, sobretot a la blogosfera macaire catalana.

Una més que sincera abraçada i ens seguim llegint!

Les possibles paranoies de Mr Nobody

Encara no he decidit si m’ha agradat o no, i tinc la sensació que no arribaré mai a una conclusió. El que si que tinc clar és que, m’agradi o no, és bona, i és molt possible que es converteixi en una pel·lícula referent en alguns aspectes. Potser no pel que fa al contingut, però si en les formes.

Aquesta historia ens explica, de forma molt acurada i amb efectes realment sorprenents, les possibles vides del protagonista. Podriem dir que es tracta d’una altra pel·lícula de l’estil “què passaria si”.

A diferència de la majoría d’històries d’aquesta temàtica, on el protagonista ha de descobrir què està passant i tornar a seu univers o vida “real”, en Nemo Noboy és totalment conscient de la seva condició i és ell mateix qui ens l’explica.

Es tracta d’una volta de rosca més a les, ja massa explotades, històries d’universos paral·lels. Molt potent visualment però freda en alguns moments, no li busqueu un perquè, mireu-la com si d’un conte es tractés.

Qualificació: un conte dels de “què passaria si…”

Trackstand! Tackstand attention!!!

En aquesta vida és molt important saber riure’s d’un mateix.

Come, reza, bosteza.

 

Tenia moltes ganes de veure aquesta pel·lícula, sobre tot pel tàndem Roberts/Bardem, i amb prou feines he arribat al final sense adormir-me.

Es tracta de l’adaptació a la gran pantalla de la novel·la homònima de l’Elizabeth Gilbert. Una altra més que típica història de la dòna perfecta amb una vida suposadament perfecta que, de cop i volta s’adona que malgrat tot, no és feliç. Una revelació que porta a la protagonista novaiorquesa a deixar-ho tot i fugir una temporada a Italia, India i Bali per trobar d’una vegada per totes la pau interior i el seu lloc al món.

La veritat es que la historia comença bastant bé, fins i tot amb algunes pinzellades d’humor, però es converteix en una espera d’acció constant. Sembla que l’argument s’encalli, sobretot a l’India, però continues amb l’esperança que en Bardem aparegui i ho solucioni tot. Doncs no, ja que el que entra en acció és una versió desnatada del Juan Antonio de Vicky, Cristina, Barcelona.

Qualificació: peli de migdiada

TheMacRats is back?

 

Torna TheMacRats?

El que està clar és que torno a tenir ganes de compartir inquietuds.

Temàtica? Una mica menys d’Apple i una mica més de tot, sempre des d’un punt de vista molt personal.

Buzzinga!

Cercador de continguts? No amb els meus impostos!

És lamentable que es destinin diners públics per a “salvar” la indústria audiovisual i musical. 1.6 milions d’euros per un portal de “continguts legals”? Jo us el faig per la meitat!!!

Es tracta d’un sector privat, oi? Doncs perquè s’ha de pagar la seva falta de visió empresarial amb els nostres impostos?

Opino el mateix de les ajudes al sector de l’automòbil (no em vingueu amb el rotllo de que si hi treballessis no pensaries igual, perquè si que hi treballo!). Per començar tenir cotxe o moto o mirar una película o escoltar música no són pas primeres necessitats.

L’Estat no té perquè ficar-s’hi, al menys no amb els meus diners! Si una empresa o sector privat fa fallida és el seu problema. Oi que s’han estat forrant durant tots aquests anys? Ens n’han donat res? Doncs jo els hi dono dos opcions:

1. Evolucioneu! Actualitzeu el model de negoci. Les noves tecnologies no són eines del dimoni. Apreneu a fer-les servir. Sabeu qui s’està forrant amb la música? Apple!!!
2. Enfonseu-vos en la p*** misèria! Porteu molts anys robant-nos. Ara pel mateix preu d’un CD de fa 5 anys amb 12 temes ens oferiu 2 CDs, un DVD i un llibre plè de fotos. Lladres!!!

Els meus impostos són per garantir l’estat de benestar a TOTHOM. Això vol dir sanitat, educació, energia, habitatge, I+D…

PD: Ramoncín gilipolles!!! I ara tanqueu-me el blog!

Més info a ADSLZone

“Llei Sinde” per a babaus

SHOWA en lluita. No als acomiadaments!

Treballadors de SHOWA en vaga

Durant el dia d’avui els treballadors de l’empresa SHOWA EUROPE S.A. han fet una parada de 4 hores.

El Comitè ha convocat la vaga en dos torns: de 09:00h  a 13:00h i de 14:00h  a 18:00h. D’aquesta manera es garantitza que tots els treballadors puguin exercir el seu dret a vaga.

Com a mesura de protesta s’ha tallat temporalment un dels ponts d’accés al Polígon de Martorelles.

Després l’Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal, dut a terme durant aquest mateix 2009, els delegats sindicals exigèixen a la direcció de l’empresa el plà de viabilitat per al gener de 2010. Els responsables de l’empresa diuen que aquest informe no podrà presentar-se fins al febrer.

Mollet TV entrevista al President del Comitè

Aquesta incertesa i els constants rumors d’acomiadaments (fins a un 50% de la plantilla) han provocat la reacció dels treballadors. Un altre punt que preocupa als treballadors és que si l’empresa presenta un Expedient d’Extinció, i és aprobat per la Generalitat, aquests només tindràn dret a percebre una compensació a raó de 20 dies per any treballat.

La situació és complicada. Esperem que ningú perdi el seu lloc de treball i si fós inevitable, que se’ls compensi degudament.

Podeu seguir l’evolució del conflicte al blog del Comitè.