XXXIV Memorial Joaquim Blume de Gimnàstica

Demà dissabte 24 es celebra el XXXIV Memorial Joaquim Blume de Gimnàstica Artística que enguany coincideix amb el 50è aniversari de la mort en accident aeri del gran gimnasta català, al Pavelló del Garraf de Vilanova i la Geltrú (15:00h).

S’ha confirmat que vénen gimnastes de països molt potents, com Rússia, Ucraïna, Romania, França o Anglaterra, que són membres dels seus equips nacionals, i alguns d’ells han pres part en els darrers Mundials celebrats a Londres.

Si no hi podeu assitir-hi podreu seguir la competició pel Canal 33 (hora prevista d’emisió: 16:00h).

Fixed Gear

Una bicicleta fixa (fixed o fixie) és una bicicleta que no té roda lliure, el que significa que els pedals estan sempre girant quan la bicicleta està en moviment. Quan la roda del darrera gira, els pedals es mouen en la mateixa direcció. Això permet aturar-se sense frens (oposant resistència al moviment dels pedals o derrapant) i desplaçar-se endarrere.

Aquestes bicicletes es fan servir per a el ciclisme de pista però els missatgers nord-americans les han tret dels velòdroms i han conquerit el carrer. El baix manteniment de les màquines (sense frens, sense canvis de velocitats, sense suspensions, …) i la peculiar forma de conduir-les són els seus punts forts.

Ja siguin moda, filosofia o hobbie (digueu-li com vulgueu) les fixies ja estan aquí i una gran part del seu èxit és el “do it yourself“. Podeu comprar les peces per separat o restaurar una bici antiga. Si la compreu ja feta perd molta gràcia.

Jo m’he decantat per la segona opció:

Haureu vist que porto fre al davant. Creieu-me quan us dic que no és gens fàcil pilotar una fixie i, tot i que ja començo a derrapar sense fer servir el fre, es necessita bastant espai. Per fer passejades per zones on hi ha molt trànsit de gent o cotxes, per a mi, encara és imprescindible. Al principi semblava que portar cala peus seria un suïcidi però es tot el contrari. Ara puc fer força per derrapar amb els dos peus alhora.

És molt probable que d’aqui un parell de mesos aquesta fixie es converteixi en un trasto més al balcó. De moment és una excusa per sortir a fer el passerell pel carrer i cremar una mica de lípids.

Bad Religion

La Conferència Episcopal d’EEUU denuncia l’aparició de clubs ateus als instituts. El Cardenal de Chicago diu que aquestes associacions són tan perilloses com el fonamentalisme religiós.

Aquestes notícies em posen de molta mala llet. Ja se que no és el lloc adequat ni la temàtica és adient, però m’haig de desfogar.

De la mateixa manera que les religions imposen difonen les seves idees, els no creients hauríem de poder fer el mateix, no? Qui es pensen que són per comparar una associació atea amb fonamentalistes religiosos?

Estic molt fart de que una colla de retrògrads ens intentin imposar la religió com a assignatura (i a sobre volen que compti per a la Selectivitat!), que ens senyalin com a assassins (avortament i eutanàsia) i pretenguin vendre’ns una arcaica i falsa moral.

Sembla mentida que a aquestes alçades de l’evolució humana encara hi hagi milions de persones que es creguin totes les mentides que diuen les religions. Recordeu les atrocitats i genocidis que ha s’han comès al llarg de la historia. Quants estaven patrocinats per les religions?

Fart, molt fart. Deixeu-nos en pau. No ens digueu com hem de viure, pensar o actuar.

“Las heridas de un amigo son mejores que los besos de un enemigo. Amar con dureza es mejor que engañar con delicadeza… En Lucas 14: 23 está escrito: ‘Obliguen a la gente a entrar’. Con amenazas de la ira de Dios, el Padre atrae almas hacia su Hijo.”

—San Agustín de Hipona (354 – 430), padre de la Iglesia Católica y filósofo

“No creo que los ateos deban ser considerados como ciudadanos, ni tampoco como patriotas. Esta nación es una bajo Dios.”

—George Bush, (1934 –), 41° presidente de los Estados Unidos.

“¡Oh, ustedes que creen! Asesinen a los que no son creyentes… y que encuentren dureza en ustedes.”

—Corán, “Arrepentimiento”, 123

“Esta mitología de los monos de Darwin es la causa de la permisividad, la promiscuidad, los profilácticos, las perversiones, embarazos y abortos, la pornoterapia, la contaminación, envenenamientos y la proliferación de toda clase de crímenes.”

—Juez Braswell Dean, en la revista “Time”, marzo de 1981

“La Iglesia Católica Romana, convencida de que es la única verdadera iglesia, debe demandar el derecho a la libertad para sí misma y el fin de la libertad para todas las otras.”

—Publicación jesuita

De 1.0 a 2.0

Estic pràcticament segur que la majoria de vosaltres sou usuaris 2.0 de la xarxa de xarxes. No només devorem informació, sinó que en generem i la compartim.

D’altra banda, els usuaris 1.0 continuen fent us de la xarxa sense aportar o compartir res. Ei, que no es pas dolent. Simplement són dos formes de veure les coses.

Wikipedia, youTube, WordPress, Blogger, Tumblr, Facebook, Twitter, MySpace o Flickr són exemples de projectes enfocats en mode 2.0 tot i que no tothom en fa un us adequat. Jo els anomeno usuaris 1.5.

Ara tothom té la possibilitat de pujar contingut a la xarxa i això és un dret. Fins aquí tot correcte. Però què passa quan el contingut generat no te cap valor? Què passa quan la informació publicada no és correcte o es publica de forma inadequada?

Us posaré alguns exemples que em molesten especialment:

• Si bases un article del teu bloc en una entrada d’un altre l’has de citar. Si t’has documentat anomena sempre les fonts.
• No pengis fotografies de persones sense el seu consentiment. Els meus amics saben perfectament quines fotos meves poden pujar i quines no.
• A ningú li importa que hagis trobat una ovella negra a la teva granja de Facebook. Si fas servir aquesta mena d’aplicacions treu-ne les notificacions al mur.
• Si em trobes pel carrer i no em saludes, perquè em busques a les xarxes socials?
  
• Els comentaris a blocs i fòrums s’han de fer amb un llenguatge correcte, respectant les normes del lloc i sense faltar als seus lectors. Opinar és un dret, però fer-ho amb bones maneres és una obligació.

Internet s’està construint dia a dia i l’estem fent entre tots. Fem servir el sentit comú encara que sigui el menys comú dels sentits.

I a vosaltres quines coses us fan ràbia de l’Internet 2.0?

Dimarts 13 i altres supersticions

Avui és el dia dels trezidavomartiofòbics, es a dir, els que tenen fòbia als dimarts 13.

Totes les supersticions tenen un perquè. En el cas del dia d’avui només es tracta d’un conjunt de fets històrics com la presecució dels Templaris (que per cert va ser divendres 13), que Satanàs era l’àngel 13, que Constantinoble va caure un dimarts, …

Altres supersticions estan basades en el sentit comú:

“És de mala sort passar per sota d’una escala”
Es diu que trencar la figura del triangle dona mala sort, però jo soc més de pensar que si passo per sota em pot caure algú a sobre.

“Deixar les tisores obertes”
Es evident que no dona mala sort, simplement és millor tancarles per què ningú es talli.

“Trencar un mirall són 7 anys de mala sort”
Set anys no se, però 2 setmanes sense poder anar descalç per casa segur!

Però la dita que més m’agrada és “trepitjar merda porta bona sort”. Només faltaria! A sobre que vas deixant “rastre” y fas una pudor que espanta, només falta que a sobre em porti mala sort!

Però tranquils, jo no sóc supersticiós que porta mala sort.

¿I vosaltres? ¿Quines són les vostres manies/supersticions?

Still playing

L’ocell és la clau

A part de ser un dels millors capítuls de Family Guy,  y per tant,  lo millor que es pot veure a la televisió avui en dia, no trobeu que es una metafora? No estarà parlant de Twitter?

The bird is the word!

PD: Quantes samarretes en voleu?

NO al retall en I+D

Deslocalitzacions, EROs temporals i definitives i una taxa d’atur èpica. Aquesta és la situació provocada per una economia basada en la construcció, el turisme i la cultura del “pelotazo“.

Però tot això ja es veia venir. A Europa es viu majoritàriament de lloguer. A Europa es dissenya. A Europa s’investiga. A Europa es desenvolupen noves idees. La producció ja no es rentable.

Però Spain is different, oi? Aquí la solució a tots els problemes és retallar la partida pressupostària a I+D. Som un país de “totxo i pandereta”.

Si us plau, que es pari Espanya que jo em baixo.

Nova etapa

La setmana passada Appleweblog va publicar un article oferint feina d’editor. Sense gaires esperances vaig contestar a la crida i la flauta ha sonat!

Com comprendreu el ritme de publicació que requerixen és bastant elevat, de manera que a partir d’ara disminuiran els posts de temàtica pomera en aquest raconet de la web.

Començo una nova etapa en el món 2.0 sense més pretensions que viure l’experiència de publicar per a un blog comercial i aprendre’n tot el que pugi de la gent d’Hipertextual i tots els seu lectors.

Us deixo amb el post que m’ha fet perdre la “virginitat”.

Feliç Diada!